EL PAÍS (24 D' ABRIL DE 2006. PÀGINA 42)
NOTICIA DE SOCIETAT. El 72& del fills d' obrers deixa d' estudiar després de la ESO i tornen en la seva majoria a casa o s' incorporen al treball; así, acaba la seua vida acadèmica. Sols el 27% continua amb el Batxillerat o la Formació Professional front al 85% dels fills de professionals lliberals. per el que respecta a la diferència de gènere, s' està invertint la tendència que es registrava anys enrere: actualment, el 70% de les dones tenen estudis mitjos, cosa que sols acrediten el 55% dels homes.
La pregunta és:
QUIN TRASFONS POLÍTIC, ECONÒMIC I SOCIAL TENEN AQUESTES DADES?
2 comentarios
Rosana Escrivà -
Sembla mentida que en aquesta societat açò hi succeïxca, però què hem de fer si tots els governs que ens representen fan cas omís a dedes tant significatives com aquesta??
Crec que el principal problema rau al sistema educatiu. És molt possible que aquest 72% de la població que abandona els estudis ho faja pensant que realment ella o ell són incapaços de continuar estudiant o que són uns ases. Per desgràcia, l'utopia de "l'escola per a tots" encara no existeix a nivell real (sí a nivell institucional, per supost!)i açò és una realitat que tenim present.Com bé as dit el 85% dels fills de persones amb professions lliberals continua els seus estudis...i qui millor que els fills dels actuals "peixos grossos" per a continuar la tasca (costosa per cert...) que estan desenvolupant els seus papis??
Ahí va un exemple que crec que pot aclarir-ho tot: L nota de tall de Periodisme a la universitat pública ronda el 8, es poca gent la que arriba a aquesta nota, així que molts hauràn d'anar a la universitat privada...qui? el fill d'un camperol?el d'un obrer?el d'un llanterner? ho pose en dubte...per tant a la privada anirà el fill del cirugià, el de l'advocat, el de l'empresar,el nebot del retor...eixos sí!! Clarament, en la majoria dels casos (no sempre, per supost!)aquests fills tenen unes idees polítiques semblant a les dels seus pares i, per tant...qui ens "informarà" en un futur??com ho farà??
I ara et deixe jo una qüestió...qui ens "informa" ara?? jaja!!
ISMAEL FERRAN -
Els percentatges no mostren més que una realitat amagada sota la protecció d'una escola que crida ben fort, per poder creure's ella mateix, que ¡dóna igualtat d'oportunitats a tothom!. Una mentida, que tots i totes, fins els i les que fracassen, acaben creguen.
El pitjor de tot, és que eixe 72% tornen a casa seua pensant, com així li ho dirà el seu pare (que possiblement ho va sentir del seu), que és un ase i que no serveix més que per a treballar.
El que no se n'adonen tots ells, és que precisament l'escola està muntada per a que la classe obrera , pense exactament el que la burgesia i les classes ben pensats (vaja aforisme paradoxal), sempre han pensat: "Que la classe treballadora, inculta, bàrbar, ha de servir per a treballar i estar allunyada de la cultura, separant el món intel·lectual del laboral.
La vida intel·lectual, considerada com un oci per aquells que no estaven destinats a treballar, estava reservada per als seus fills i per a ningú més. Això passava al segle XIX
Qui treballaria ara?.
Mal hora, per als privilegis, el dia en que s'inventà l'educació obligatòria per a totes les persones més enllà del sexe, la cultura i la religió que professe, però sobretot més enllà de la classe social a la que es pertany. Aquests bàrbars, podrien convertir-se en perillosos, i voler canviar una societat jerarquitzada, que sols beneficia a les classes socials privilegiades. I això passarà si sassoleix no ja la democratització de la cultura, conseqüència natural de leducació obligatòria, sinó una cultura democràtica, on es contemplen també els sabers populars i els sabers dels oficis, i es donen la mateixa rellevància que es dóna als sabers anomenats de cultura general, com si aquells no foren tan generals com els que es donen avui en dia a lescola.
Però això no hauria de passar si volem continuar conservant amb lstatus tradicional.
Si tots han d'anar a l'escola, esta seria l encarregada de ficar les coses al seu lloc. Lescola seria dara endavant lencarregada de fer la selecció:
Caldrà simplement impartir uns sabers els més allunyats possibles de la classe treballadora i dels més desafavorits socialment (que a la nostra societat capitalista no depèn ni de la cultura, ni del sexe ni de la religió, sinó de la mancança de bens econòmics que una tinga). Els ben pensats ja sabien Que tractar per igual situacions de desigualtat, és continuar mantenint la desigualtat. Per això en una escola que pretén donar a tots el mateix, per igual., tindran a perdre els que parteixen de situacions i sabers culturals tan allunyats com diferents, dels que sentenen com cultura escolar.
Sols uns pocs, no els més intel·ligents, sinó els que millor adaptabilitat demostren tenir per deixar-se assimilar per la nova cultura dels sabers políticament correctes. Però els 72% tornaran girant cua al món del treball anomenat manual, per allò de no saber pensar
Una vegada conquistada la cultura escolar, tan sols resta ficar uns mecanismes de selecció i la van trobar en una política meritocràtica, per anar ficant entrebancs a les classes més desafavorides.
Per explicar el fet, per anar acabant, de que siga el món femení, el que actualment predomine sobre el masculí ( el 70% de les dones tenen estudis mitjans, cosa que sols acrediten el 55% dels homes), se mavenen dos tipus de motius, que tenen molt a veure en la història cultural de la nostra societat:
En primer lloc, les dones comencen a ser més quan culturalment se les permet tindre accés al món educatiu, ja no sols en letapa de lensenyament obligatori.
En segon lloc, culturalment al món femení se lha educat en els valors de la paciència i lacceptació, el sofriment i la perseverança, en la filosofia de la formiga i també de la submissió, especialment en les classes socials més desafavorides. La cultura femenina està preparada per soportar carros i carretes. No tinc cap dubte que en aquest món tenim la possibilitat de caminar cap un món i una escola i una universitat mes justos.
Arribat aquest punt no deuríem plantejar-nos com a mestre, què és el que volem de la nostra escola dintre del sempitern debat sobre quina escola fer:
· Una escola reproductora i transmissora dels valors culturals existents.
· Una escola transformadora de la realitat social i comunitària.
La posició de cada mestra i de cada mestre, deurien portar-nos cap unes decisions i actuacions o a unes altres, sinó és així, estarem fent bombolles.
Ismael, mestre de primària.